RNE-Radio 3 - Discópolis - Interview with Abe Rábade (59:09, mp3, 40.6mb, 96k)

De Santiago a Berklee

Festivals, seminaris, novetats discogràfiques i un assortit de propostes cada vegada més visibles i consistents permeten creure en la configuració d'una efervescent escena jazzística que s'obre pas a Galícia. Abe Rábade (Santiago de Compostel·la, 1977) és un dels noms de referència d'aquesta escena emergent i un dels responsables d'aquesta febril activitat jazzística que s'ha escampat per les terres del mestre Valle-Inclán. El seu treball més recent, Playing on light (Karonte), suposa un nou pas en la maduració del trio que conforma amb Paco Charlin (contrabaix) i Bruno Pedroso (bateria) i que funciona des del 1996.

El leitmotiv del disc han estat set retrats que el van impactar especialment, extrets d'un parell d'antologies de fotografia que es va comprar al sortir del Hot Club de Lisboa per fer més suportable l'interminable trajecte en tren fins a Santiago (més de vuit hores). Imatges que, segons detalla el músic, han determinat unes composicions "sota els conceptes de sensualitat, introspecció, abatiment, desempar, violència, protecció i lluminositat".

Tot i que un altre dels vincles d'aquest disc amb Portugal el podríem trobar en el seu enregistrament a les MB Estúdios de Porto, Rábade precisa que aquesta circumstància no s'ha de valorar d'una forma extraordinària. "Potser des de Catalunya, Portugal i Galícia són dues realitats marcadament diferenciades, però per a nosaltres enregistrar a Porto és més natural i familiar que fer-ho a Madrid". El pianista recorda les similituds entre el gallec del Miño i el portuguès del nord i en qüestions musicals resulta inevitable la menció de Zé Eduardo. "És un dels grans i és injust que en moltes ocasions no rebi el tracte que es mereix", diu Rábade del músic que va crear el primer programa d'estudis del Taller de Músics de Barcelona, on s'ha format bona part de la flor i nata de l'escena catalana, des de Jordi Rossy fins a Perico Sambeat.

A l'hora de parlar de línia estilística, però, no amaga la fidelitat al que va aprendre a Berklee. "El meu llenguatge parteix d'un respecte a la tradició jazzística nord-americana. És un aspecte que tot sovint obliden molts músics europeus. Per això només dono validesa a l'experimentació si al darrere hi ha una base sòlida", detalla.

A Berklee hi va anar amb Paco Charlin, amb qui treballa des de fa setze anys. Entre els seus companys de viatge també parla amb respecte de Baldo Martínez i no es vol deixar pel camí els músics que conformen la seva proposta GUH! Project, secundada per Chris Kase (trompeta), Pablo Castaño (saxo alt), Michel González Rodríguez (guitarra) i el saxo tenor Jesús Santandreu, El Xiquet, que aviat traurà a la llum el seu primer disc com a titular.

El pianista gallec Abe Rábade publica 'Playing on light' (Karonte) l El temes del disc estan inspirats en set fotografies que també han motivat set petits poemes de Maria do Cebreiro l Pere Pons

«La propuesta en directo del gallego Abe Rábade, un pianista de virtudes rítmicas inusitadas e ideas verdaderamente frescas, se presenta como la ilustración de un trabajo inteligente y colorista que, recientemente, ha aparecido en forma de disco con el título “Babel de Sons”».

«Estamos ante una formación que abre nuevas perspectivas a nuestro jazz. Del "ojo con lo que toca este chico" al "ojo con lo que toca este trío"».

«El trío formado en 1996 aprovechando su estancia en la Berklee (permítaseme trato de tú) ha creado a muy temprana edad un sonido propio y firme. Firmeza con grado de veteranía nada habitual en los productos de esta universidad norteamericana. Y sí, supongo que oídos hábiles podrían diseccionar todas y cada una de las influencias que rezuma el trío... pero, ¿para qué?. El nivel alcanzado en "Simetrías" pide a gritos reconocimiento en los grandes escenarios festivaleros del jazz nacional (¡iluso!) y por qué no en los del internacional».

«El trío suena con una compenetración envidiable. Con fuerza a raudales. Músicos con buena formación cuya técnica está puesta al servicio de la creatividad. La creatividad que suponen 9 de 10 composiciones propias. Y muchos más piropos que pudiera dar pero que dejo a la curiosidad del lector».

«Es una de las más prometedoras realidades del jazz español, con un currículo tan breve como intenso. Tras la publicación de su primer disco, Babel de sons (2001), el joven pianista gallego Abe Rábade (Santiago de Compostela, 1977) se enfrenta estos días al lanzamiento de su segundo álbum, Simetrías, que ayer presentó en el Festival Internacional Jazz Plaza de La Habana, dentro de la programación del III Premio SGAE de Jazz Latino. Un lote de diez nuevas composiciones, entre las que destacaron la musculosa pieza Manglares y la hermosa balada Bágoas de prata, sirvieron para avalar esta nueva propuesta que, en su recta final, también contó con la colaboración de un invitado de excepción, el saxofonista y flautista Jorge Pardo. La cita, celebrada en la sala Caturla del Teatro Amadeo Roldán, confirmó al último premio Pianista Revelación de la Bienal SGAE de Jazz Tete Montoliu como uno de los grandes baluartes de nuestro jazz».